Saltar para: Post [1], Pesquisa e Arquivos [2]

Em Português


Las pequeñas memorias

Miércoles, 30.09.09

Portugal:

fjs

fjs

Editorial Caminho

2006

As Pequenas Memórias é um livro de recordações que abrange o período entre os quatro e os quinze anos da vida de José Saramago. O autor tinha As Pequenas Memórias na cabeça há mais de 20 anos, por isso a altura para o escrever era esta: "Queria que os leitores soubessem de onde saiu o homem que sou".

Círculo de Leitores2007

Edições estrangeiras:

Alemanha:

fjs

fjsRowohlt

2009 (Trad.: Marianne Gareis); 2010 (edição de bolso) (Trad.: Marianne Gareis)

Der Literaturnobelpreisträger José Saramago stammt aus ärmlichen Verhältnissen in der portugiesischen Provinz Ribatejo und wuchs dort und in Lissabon auf. Die «kleinen Erinnerungen» schildern seine Kindheit und Jugend, ein bewegtes, farbiges Leben zwischen städtischer und ländlicher Kultur, und sie beschreiben – durchzogen von poetischen Reflexionen, historischen Betrachtungen und privaten Reminiszenzen – den Werdegang und künstlerischen Reifeprozess eines der größten lebenden Autoren Europas.

Argentina:

fjs

Alfaguara

2010 (Colecção Biblioteca José Saramago) (Trad.: Pilar del Río)

«Déjate llevar por el niño que fuiste.» Libro de los consejos

José Saramago (Azinhaga, 1922), Premio Nobel de Literatura 1998, es uno de los escritores portugueses más conocidos y apreciados en el mundo entero.

A partir de la primera publicación de El año de la mueret de Ricardo Reis, en 1985, su trabajo literario merece la mejor acogida de los lectores y de la crítica. Además del presente volumen, otras de sus obras son Manual de pintura y caligrafia, Casi un objecto, Historia del cerco de Lisboa, La balsa de piedra, Memorial del convento, El Evangelio según Jesucristo, Todos los nombres, Levantado del suelo, Ensayo sobre la ceguera, La caverna, El hombre duplicado, Ensayo sobre la lucidez, Las intermitencias de la muerte, Poesía completa y Cuadernos de Lanzarote I y II.

Alfaguara ha publicado también el libro de viajes Viaje a Portugal y el relato breve «El cuento de la isla desconocida».

Brasil:

fjs

Companhia das Letras

2006

Quando escrevia O memorial do convento, livro que lhe deu notoriedade mundial, José Saramago começou a pensar num relato autobiográfico. Levou mais de vinte anos elaborando o projeto, cujo resultado são estas As pequenas memórias. O livro cobre os primeiros quinze anos de sua vida, do nascimento, em 1922, na aldeia da Azinhaga, Ribatejo, aos estudos na escola industrial de Lisboa, de onde sairá serralheiro mecânico. Relembra o convívio com o avô camponês, homem sábio e analfabeto, com quem aprendeu a cuidar dos porcos e observar a via Láctea. Fala da mudança para Lisboa, onde o pai vai trabalhar como guarda da segurança pública, e a família provinciana passará a morar em quartinhos de bairros populares, sempre no último andar, de aluguel mais barato. Em Lisboa, o menino tímido torna-se um adolescente contemplativo, que não perde os filmes do cine Piolho, na Mouraria. É bom aluno mas interrompe cedo os estudos, devido a dificuldades financeiras da família.

Saramago permaneceu muito ligado ao menino que foi, e surpreendeu-se com a profusão de lembranças que guardava da infância e adolescência. Ele fala do dia em que foi atacado pelo cão do vizinho, das mulheres que recorriam à bruxaria quando as coisas iam mal, da mãe que todo fim de inverno ia pôr no prego os cobertores em troca de um dinheirinho, do dia em que ele jogou no lixo o mapa onde acompanhava a guerra civil da Espanha, decepcionado com os jornais portugueses que só anunciavam as vitórias do general Franco. Mas garimpar os meandros da memória nem sempre foi fácil. Saramago revela ter sofrido ao escrever certos trechos deste livro, "porque algumas coisas que conto são dolorosas. Recordações familiares que não são agradáveis, que me tocaram negativamente; podia tê-las omitido, mas não podia dar uma visão idílica de tempos que de idílicos não tinham nada. Isso causou-me dor. E por vezes bloqueou-me".

Croácia:

V. B. Z.(a publicar)

Egipto:

fjs

General Egyptian Book Organization

2008

Espanha:

fjs

fjs

fjs

Alfaguara

2007; 2008 (Punto de Lectura - edição de bolso); 2011 (Colecção Biblioteca Saramago) (Trad.: Pilar del Río)

«Me interesa conocer mi relación con ese niño que fui. Ese niño está en mí, siempre ha estado y siempre lo estará.

Un adulto escribe memorias de adulto, acaso para decir: "Miren qué importante soy". He hecho memorias de niño, y me he sentido niño haciéndolas; quería que los lectores supieran de dónde salió el hombre que soy. Así que me centré en unos años, de los cuatro a los quince.»

José Saramago

fjs

fjs

Edicions 62

2007; 2010 (Colecção Lectura +)  (catalão)  (Trad.: Xavier Pàmies)

Text de contraportada

En aquestes memòries d’infància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó. Repàs i homenatge als seus humils orígens rurals, Petites memòries constitueix una reivindicació del record com a font de coneixement personal i de la saviesa que brolla d’una tradició secular lligada a la terra. La desaparició o transformació física dels indrets on van transcórrer els seus primers anys conscients de vida —entre els quatre i els quinze— no són obstacle perquè les vivències d’aquell temps transcendeixin la mera literatura i cobrin vida davant el lector tal com han cobrat vida per a l’autor en el moment de posar-les sobre paper.

A cavall entre el seu petit poble natal i Lisboa, on va anar a viure de petit amb la família, aquestes Petites memòries ens revelen tot l’enfilall de primers descobriments del món d’un infant com qualsevol de nosaltres, descrits amb la mestria de l’escriptor en què aquest infant s’ha acabat convertint.

EUA:

fjs

Harcourt

2011 (Trad.: Margaret Jull Costa)

José Saramago was eighteen months old when he moved from the village of Azinhaga with his father and mother to live in Lisbon. But he would return to the village throughout his childhood and adolescence to stay with his maternal grandparents, illiterate peasants in the eyes of the outside world, but a fount of knowledge, affection, and authority to young José.

Shifting back and forth between childhood and his teenage years, between Azinhaga and Lisbon, this is a mosaic of memories, a simply told, affecting look back into the author’s boyhood: the tragic death of his older brother at the age of four; his mother pawning the family’s blankets every spring and buying them back in time for winter; his beloved grandparents bringing the weaker piglets into their bed on cold nights; and Saramago’s early encounters with literature, from teaching himself to read by deciphering articles in the daily newspaper, to poring over an entertaining dialogue in a Portuguese-French conversation guide, not realizing that he was in fact reading a play by Molière.

Written with Saramago’s characteristic wit and honesty, Small Memories traces the formation of an artist fascinated by words and stories from an early age and who emerged, against all odds, as one of the world’s most respected writers.

França:

Seuil(a publicar)

Grécia:

fjs

Kastaniotis

2009 [Trad.: Athina Psillia (Αθηνά Ψυλλιά)]

Οι Μικρές αναμνήσεις είναι η εξιστόρηση των δεκαπέντε πρώτων χρόνων της ζωής του νομπελίστα συγγραφέα Ζοζέ Σαραμάγκου. Χρειάστηκαν είκοσι χρόνια ώστε να ολοκληρωθεί η πρώτη και μόνη -σύμφωνα με το συγγραφέα- αυτοβιογραφία του που θα διαβάσουμε ποτέ. Ανάμεσα στην Αζινιάγκα και τη Λισαβόνα εξιστορούνται οι περιπέτειες, η οικογενειακή ζωή, τα πρώτα σινεμά, η σχέση με τη θρησκεία, με το σχολείο, οι πρώτοι έρωτες και οι πρώτες απογοητεύσεις. Η αφήγηση είναι γεμάτη από τη διαύγεια και την τρυφερότητα ενός ανθρώπου που συνεχίζει να διατηρεί την επαφή του με το παιδί που κάποτε υπήρξε. Οι Μικρές αναμνήσεις είναι ένα απολαυστικό κείμενο για τους αναγνώστες που «πιθανώς δεν διαβάζουν το μυθιστόρημα, αλλά το μυθιστοριογράφο».

Holanda:

fjs

Meulenhoff

2007

Jarenlang had José Saramago het aangekondigd: het grote boek over zijn kinderjaren. In veel van zijn romans is een citaat uit dat niet-bestaande Boek der bekoringen opgenomen als motto. Maar het kwam er niet van en de tijd verstreek. In 1998 ontving hij de Nobelprijs en naarmate hij meer rondreisde en overal ter wereld over de meest uiteenlopende onderwerpen sprak, kwam dat eeuwig uitgestelde project hem steeds hoogdravender voor. Hij besloot het eenvoudiger te houden: een simpel relaas van herinneringen uit zijn eerste vijftien levensjaren. Daaruit is dit boek, Kleine herinneringen, voortgekomen. Bescheidener van opzet, maar het is een flonkerend juweel geworden. Saramago vertelt over zijn leven in de grote stad en in het dorp waar hij al zijn vakanties doorbrengt bij zijn ongeletterde maar wijze grootouders.

Kleine herinneringen laat zien hoe een kind alles in zich opzuigt wat als stof zal dienen voor de man die op late leeftijd romans begint te schrijven en uitgroeit tot een van de grootste hedendaagse schrijvers.

Hungria:

fjs

Palatinus Kiado

2007

Rendhagyó Saramago-könyvet tart a kezében az olvasó: nem regény, nem fikció, hanem könnyedén folyó, mesélõ kedvvel írt. Emlékirat. Az író gyermekkorából hozza felszínre emlékeit. Ennek az izgalmas idõszaknak a megidézésével egy letûnt világ képeit tárja elénk, belekóstolunk a portugál falusi életbe, ízeibe, hangulatába, értékeibe, de megismerjük szegénységének, elmaradottságának természetét is. És persze elkalauzol bennünket a 20-as, 30-as évek Lisszabonjába – emlékezésének másik színterére. Mint minden tisztességes emlékirat, ez sem mellõzheti az elsõ szexuális-szerelmi élmények, régi nagy és beteljesületlen álmok elbeszélését, iskolai emlékeket. Éppúgy hangsúlyt kapnak az elsõ nagy társadalmi összeütközések – a „gazdagok” világával való sokféle találkozás, vagy a Salazar-rezsim cenzúrája… Vázlatosan felsejlik a család krónikája is: tíz költözés tizenöt év alatt, egy diftériában korán eltávozott fivér, el-eltûnõ, majd felbukkanó, élõ-haló rokonok, és sok más. E töredékekbõl kirajzolódik egy tehetséges gyerek arcképe azokban az években, amikor figyelme kinyílik a világra. Egy nagy író kedves, derûs, életvidám, néha szomorú, megkapóan õszinte tárja elénk a múlt egy szeletét, amíg még lehet. A Nobel-díjas portugál szerzõ eddigi utolsó mûve valódi irodalmi gyöngyszem.

India:

D. C. Books(a publicar)

Itália: :

fjs

fjs

Einaudi

2007 (Trad.: Rita Desti)

Ecco ciò che sono questi ricordi dell'infanzia e dell'adolescenza, nelle parole del grande scrittore portoghese. José Saramago torna indietro nel tempo perché vuole farci conoscere da dove viene l'uomo in cui si è trasformato: come un commosso racconto davanti a un focolare più che un'ambiziosa autobiografia. Dal paese di Azinhaga, nel Ribatejo, fino ai primi anni nei quartieri popolari di Lisbona, è un Saramago intimo e personalissimo quello che ricorda persone e luoghi di un tempo passato che, trasportati sul filo della memoria, scorrono in queste pagine. Sono storie familiari, ora allegre ora commoventi, sui primi quindici anni di vita dello scrittore, ma anche, ed è importante sottolinearlo, la fonte d'ispirazione per i suoi futuri romanzi. Le piccole memorie (che originariamente si sarebbe dovuto intitolare Il libro delle tentazioni) è un libro di ricordi d'infanzia che abbraccia il periodo fra i quattro e i quindici anni di vita dello scrittore: «non è letteratura su ciò che ho vissuto, bensì quello che ho vissuto. Se avessi dato forma letteraria alla mia vita, sarebbero venute fuori 500 pagine», precisa Saramago in una intervista.

Dalla nascita, nel 1922, nel paese di Azinhaga, nel Ribatejo, agli studi nella scuola industriale di Lisbona. Ricorda il convivio con il nonno contadino, un uomo saggio e analfabeta, con il quale imparò a badare ai maiali e ad osservare la Via Lattea. Parla del trasferimento a Lisbona, dove il padre va a lavorare come agente di pubblica sicurezza, e dove la famiglia andrà ad abitare in piccole stanzette di quartieri popolari, sempre all'ultimo piano, dagli affitti più a buon mercato. A Lisbona, il bambino timido si trasforma in un adolescente contemplativo, che non perde nessun film del cinema «Piolho», nel quartiere della Mouraria. È un bravo alunno, ma ben presto interrompe gli studi causa le difficoltà finanziarie della famiglia. Saramago è rimasto molto legato al bambino che era, ed egli stesso si sorprende della quantità di ricordi che serba dell'infanzia e dell'adolescenza: il giorno, per esempio, in cui venne assalito dal cane di un vicino; le donne che ricorrevano alla fattucchiera quando le cose andavano male; la madre che alla fine di ogni inverno andava ad impegnare le coperte per qualche spicciolo; o il giorno in cui gettò nella spazzatura la carta geografica sulla quale seguiva la guerra civile della Spagna, deluso dai giornali portoghesi che annunciavano solo le vittorie del generale Franco. Altri ricordi rivelano la fonte di ispirazione di futuri romanzi, come la gita che fece a Mafra, che avrebbe dato lo spunto, mezzo secolo dopo, a Memoriale del convento; o le ricerche all'anagrafe, in cerca di notizie sulla morte del fratello Francisco, che avrebbero fornito materiale per Tutti i nomi.

México:

fjs

Alfaguara

«Un adulto escribe memorias de adulto, acaso para decir: “Miren qué importante soy”. He hecho memorias de niño, y me he sentido niño haciéndolas; quería que los lectores supieran de dónde salió el hombre que soy. Así que me centré en unos años, de los cuatro a los quince.»

Polónia:

Swiat(a publicar)

Reino Unido:

fjs

Harvill

2009 (Trad.: Margaret Jull Costa)

‘Let yourself be led by the child you were.’ The Book of Exhortations

Born in Portugal in 1922 in the tiny village of Azinhaga, José Saramago was only eighteen months old when he moved with his father and mother to live in a series of cramped lodgings in a working-class neighbourhood of Lisbon. Nevertheless, he would return to the village throughout his childhood and adolescence, its river landscape and olive groves seeping deep into his memory.

Shifting back and forth between Azinhaga and Lisbon, this touching book is a mosaic of memories, a gathering together of the fragmented recollections that make up the idea of one’s youth. Lust, love, humiliation, aspiration - the raptures and miseries of childhood are beautifully captured: Saramago’s grandparents bringing the weaker piglets into their bed to keep them warm; the young José proudly carrying his first balloon on a string, only to be mocked by two strangers as it empties of air, the shrivelled remains dragging behind him; his first encounter with literature as he listens entranced to a friend’s mother reading out weekly instalments of Maria, the Fairy of the Forest, and the seven-year-old José doggedly teaching himself to read by deciphering articles in the daily newspaper brought home by his father.

Written with Saramago’s characteristic wit and honesty, Small Memories traces the formation of an artist fascinated by words and stories from an early age and who emerged, against all the odds, as one of the world’s most respected writers.

Roménia:

fjs

Polirom

2009 (Trad.: Georgiana Barbulescu)

Farime de memorii (2006) este o carte de amintiri de pe vremea cind Jose Saramago, Zezito, cum il strigau acasa, era doar „o farima de om” care se aventura sa exploreze imprejurimile neintinate de civilizatie ale satului Azinhaga. Scriitorul descrie cu umor si tandrete relatia sa cu natura si oamenii, primele iubiri, atractia fata de cuvintele scrise, iar perspectiva copilului si felul sau de a intelege lumea, mijind in mijlocul unor vremuri grele, de saracie si analfabetism, sint corectate si completate cu ajutorul imaginatiei, singura unealta care aduce inapoi la viata lucrurile ce au incetat sa existe si pe cei ce au incetat sa mai fie. Povestea lui Zezito, pe cit de frumoasa, pe atit de emotionanta, este insotita de fotografii de familie, cu comentariile autorului.

„Opera lui Saramago se inscrie in cadrul mai vast al unei hermeneutici a memoriei, pentru care istoria reprezinta numai o «prima carte», un icon care trebuie descifrat si deconstruit.” (Mioara Caragea)

„Anumiti autori, printre care ma includ, privilegiaza, in povestile pe care le spun, nu istoria pe care au trait-o sau o traiesc (fugind astfel de capcanele confesionalismului literar), ci istoria propriei memorii, cu exactitatile si scaparile ei, cu minciunile ei care sint in acelasi timp adevaruri si adevarurile ei care nu se pot feri de a fi in acelasi timp minciuni. Daca ma gindesc bine, eu sint numai memoria pe care o am, si aceasta este singura istorie pe care vreau si pot s-o povestesc.“ (Jose Saramago)

„Putine personalitati literare de talia lui Jose Saramago s-au format intr-un astfel de mediu. Nascut in 1922, scriitorul portughez a crescut intr-un satuc aflat la aproape o suta de kilometri departare de Lisabona. Bunicii lui erau tarani saraci, iar Saramago si-a petrecut anii copilariei muncind la cimp, taind lemne si scotind apa. Dar in discursul de receptie a Premiului Nobel, el spune despre bunicul sau, Jeronimo, ca era omul cel mai intelept pe care l-a cunoscut vreodata. In serile de vara, isi aminteste scriitorul, dormeau amindoi sub un smochin, iar imaginatia copilului era hranita cu «legende, fapturi fabuloase si spaime». Acest murmur neobosit al amintirilor a fost izvorul din care s-a nascut universul sau literar.“ (The New York Times)

Suécia:

fjs

Wahlström & Widstrand

2011 (Trad.: Hans Berggren)

En bild av ett svunnet Portugal

José Saramagos "Små minnen" utgörs av episoder och ögonblicksbilder från hans barndom och tonår. Han flyttade med föräldrarna till Lissabon från sin födelseby redan när han var två år gammal och växte upp dels i enkla hyresrum i stan -- fadern var polis och familjen kom att flytta tio gånger på tio år -- dels hos morföräldrarna på landet, där det också var fattigt men där han hade nära till floden Tejo och levde bland djur och olivlundar, majsfält, kärrmarker och skogar. Han berättar om hur han lärde sig läsa och snabbt övergick till "högre studier i portugisiska" genom att läsa tidningen som fadern hade med sig hem varje dag och troligen fick av någon tidningskioskägare på sitt pass. Att köpa tidningen hade man inte råd med.

Han skriver om kusiner och skolkamrater, om tidiga möten med det motsatta könet, om fiskafängen och trädklättring, om saker som vi alla varit med om på vår färd.

Minnena är inte kronologiskt ordnade utan strövar från en tid till en annan, som hågkomster kan göra. Saramago använder inte den stil och interpunktion vi känner från hans romaner utan skriver här en mer rak och lättillgänglig prosa. Eller som han själv säger: "Det är små minnen från när jag var liten, helt enkelt."

På omisskännligt vackert språk och i en lite vemodig ton tecknar Saramago en bild av ett svunnet Portugal av korkekar, olivträd, våtmarker, godsägare och fattigfolk, diktatur och feodalism; ett Portugal som en gammal man kanske trots allt kände en viss saknad efter.

Turquia:

fjs

Can

2008 (Trad.: Inci Kut)

Küçük Anılar, 1998’de Nobel Edebiyat Ödülü’ne değer görülen José Saramago’nun çocukluk ve ilkgençlik anılarından oluşuyor. Saramago, o kendine özgü şiirsel anlatımıyla ve hiç yakınmadan, büyük bir yoksulluk içinde geçen çocukluk çağını anlatıyor. Hayal gücünün genişliği dışında yazar Saramago’ya hiçbir gönderme yapmadan, yoksul bir çocuğun önce köyünde, sonra büyük kentin kenar mahallesindeki yaşamını betimliyor. Ama yine de, Küçük Anılar, sıkıntıları ve büyülü anlarıyla, Saramago’yu büyük bir yazar olmaya götüren kişisel zenginliği gözler önüne seriyor.

Daha önce Umut Tarlaları, Ricardo Reis’in Öldüğü Yıl, Ressamın Elkitabı, Körlük ve Görmek adlı romanlarını yayınladığımız Saramago’yu, kısa bir süre önce yayınlanan bu otobiyografisiyle daha yakından ve içeriden tanıyacaksınız. Saramago’nun Küçük Anılar adını verdiği bu çok özel kitabını, İnci Kut’un Portekizce aslından yaptığı çeviriyle sunuyoruz.

 

Ver dossier de imprensa

Autoria e outros dados (tags, etc)

publicado por Fundación Saramago





Destacados

Ver todas las noticias

Amigos de la Fundación José Saramago


Librería/Tienda de la Fundación José Saramago


Además


Sonidos de la Fundación


Blimunda


Serviço educativo



La Fundación
Somos lo que dice el documento José Saramago firmado en Lisboa el 29 de junio de 2007. Somos la Fundación José Saramago.
Más información | E-mail

Buscar

Pesquisar no Blog  

La Casa dos Bicos

La Casa dos Bicos, edificio del siglo XVI situado en la calle Bacalhoeiros, Lisboa, es el hogar de la Fundación José Saramago.

La Casa dos Bicos se puede visitar de lunes a sábado de 10h a las 18h (última entrada a las 17h30m).
Leer más


A Casa José Saramago en Lanzarote

La casa hecha de libros se puede visitar de lunes a sábado de 10h a las 14h30. También se puede caminar virtualmente, aquí.

Reciba nuestro boletín de noticias


#saramago no Twitter



Archivo mensual

  1. 2014
  2. J
  3. F
  4. M
  5. A
  6. M
  7. J
  8. J
  9. A
  10. S
  11. O
  12. N
  13. D
  14. 2013
  15. J
  16. F
  17. M
  18. A
  19. M
  20. J
  21. J
  22. A
  23. S
  24. O
  25. N
  26. D
  27. 2012
  28. J
  29. F
  30. M
  31. A
  32. M
  33. J
  34. J
  35. A
  36. S
  37. O
  38. N
  39. D
  40. 2011
  41. J
  42. F
  43. M
  44. A
  45. M
  46. J
  47. J
  48. A
  49. S
  50. O
  51. N
  52. D
  53. 2010
  54. J
  55. F
  56. M
  57. A
  58. M
  59. J
  60. J
  61. A
  62. S
  63. O
  64. N
  65. D
  66. 2009
  67. J
  68. F
  69. M
  70. A
  71. M
  72. J
  73. J
  74. A
  75. S
  76. O
  77. N
  78. D

TripAdvisor

Parceiros institucionais:

Parceiro tecnológico:

Granta